Indignada i compromessa

"Així em sento des de fa, potser, massa temps. Però ara el grau ha augmentat". Mercè Marzo. Debat  sobre els Indignats. Ateneu Alellenc, 22 de juny de 2011.
debat ateneu.png
El moviment 15 M ha posat sobre la taula molts temes pendents com tothom coneix i ha aconseguit il•lusionar a joves i grans fent-los sortir de casa per acampar a les places de pobles i ciutats.
Aquest moviment  és, segurament, el major moviment ciutadà des de la mobilització davant l’entrada d’Espanya a l’OTAN, o fins i tot des de la transició. Només amb una excepció a Catalunya, les consultes pel dret a decidir.

Comparteixo tots i cadascun dels punts del manifest del moviment, ja que com a ciutadana m’afecten i em semblen adequats. També sento simpatía per la capacitat d’extensió que està tenint: la Catalan revolution, la Spanish revolution… son conceptes batejats des d’altres països fruit de les repliques que s’hi han repetit.

Però amb reserves:

Hi ha molts motius per a estar indignats aquí i arreu. Els catalans podríem haber generat amb les consultes pel dret a decidir un moviment de més llarg recorregut i sembla que amb la defunció del tripatit tot s’ha esmorteit.

Per tant, com a “catalana” poso les meves reserves quan el 15 M fuig d’estudi amb l’autodeterminació.
I com a dona, encara més. Un moviment com el que s’està produint no ha de caure a repetir i per tant reforçar un sistema que parteix de la base de la desigualtat entre dones i homes. I ho està fent des de les formes fins als continguts.
Per exemple: la utilització del genèric masculí com a mètode per redactar el manifest posa en evidència que el moviment no és tan inclusiu com pretén ser-ho ja que tenint com tenen expressions neutres, no sexistes i incloents, s’hagués avançat de forma intencionada a desmantellar part de l’element simbòlic en el qual s’ubiquen els canvis proposats. Això no s’ha fet i per tant d’entrada no em puc sentir integrada en un moviment en què no se’m anomena, ja que el que no s’anomena, no existeix.
Per continuar, en el manifest del moviment 15 M no hi ha ni una sola línia que parli de la supressió de les desigualtats encara existents entre dones i homes.
Per tant, des de fa setmanes segueixo amb interès el moviment dels indignats. Qui no creu que tenim milers de motius per a estar indignats? Qui no creu que la nostra democràcia no és perfectible? Qui no creu que ja només podem ser víctimes de l’autoengany? Qui no creu que podem entre tots i totes fer un món millor? Qui no creu que els petits canvis son poderosos?

Anem a les causes, als per què:

La primera i més antiga causa de la indignació és la fam (també la guerra, però em centraré en la fam). Quan se’ns ensenya historia, la fam s’explica en termes d’escassesa de matèries primeres; de catàstrofes naturals o de canvis climàtics, i massa poques vegades en termes d’injustícia econòmica.
Cada dia moren de fam 80.000 persones al món. Si la FAO va estimar el juny de 2008 que amb 58.000 milions de $ invertits en regadius per l’agricultura, etc... al tercer món podíem salvar aquestes vides, como és que no es van trobar els diners per fer-ho i, per contra, tres mesos després es va injectar a la banca 2 bilions 700 mil milions de $? . Quina és la crisis que els països civilitzats tenen voluntat de resoldre, la crisi alimentària o la crisi financera?
L’origen del moviment 15-M podria ser la crisi econòmica, però l’origen d’aquesta és la especulació; la cobdícia i la submissió del poder polític al poder econòmic. I per això la gent s’indigna. Per això i pel convenciment que el model econòmic basat el la producció il·limitada i el creixement del consum ha tocat sostre. S’estan esgotant els recursos naturals. Les energies tradicionals s’esgoten... el canvi climàtic és una amenaça real... i entre tant, s’especula amb l’habitatge, amb la borsa, amb els capitals...
Georges Soros (Hongria) és l’exemple de l’especulador: el 1992 va anunciar la crisis que ell mateix va crear comprant lliures esterlines fins a trencar el mercat: en sis mesos va guanyar mil milions de $ comprant i venent lliures esterlines. Va escriure un llibre explicant-ho i segueix fent el mateix 19 anys després. Si s’apliqués la Taxa Tobin es calcula que la meitat de l’especulació desapareixeria i, a més, es recaptaria 4 vegades més que el cost d’eradicar la fam al món. Però els països “civilitzats” han votat en contra de la Taxa Tobin, excepte el Parlament Europeu, que no té cap competència per a fer-la aplicar.
Arcadi Oliveres explica que el últims set ministres d’economia del Govern USA són ex-directius de Goldman Sachs, el banc amb el que va esclatar la crisi financera. En resum, diu: “ens governen delinqüents financers”.
El 2007 la bombolla immobiliària va portar les subprime, que van donar pas als fons subirans, que a la vegada van deixar els bancs sense liquidés, i aquests van tancar l’aixeta del crèdit a les empreses, que en conseqüència van portar EROs i atur... Més d’un d’aquest ERO és un frau: el justifiquen els números negatius d’un exercici després de desenes d’anys de beneficis.... (Seat, Nissan...)
Es calcula que el frau fiscal és de 80.000 milions € /any; amb aquests diners es podria donar renda bàsica als 5 milions d’aturats espanyols (16.000 € per aturat). Les SICAV (en mans d’Emilo Botin, Amancio Ortega i altres fortunes) continuen pagant només un 1%. No és indignant?
Tots els partits polítics necessiten bones relacions amb els bancs per finançar les seves campanyes electorals... però tan bones com per generar tanta indignació?
I ara les solucions…:
Les propostes del 15 M están distribuides en diversos apartats:
L’eliminació dels privilegis de la clase política
La lluita contra l’atur
El dret a l’habitatge
Els serveis públics de qualitat
El control a les entitats bancàries
La fiscalitat
Les llibertats ciutadanes i la democracia participativa
L’eliminació de la despesa militar
Ho he comentat abans, les comparteixo totes. Des del meu punt de vista, podríem reaccionar provocant canvis molt importants:
- Aplicant la Taxa Tobin
- Amb la persecució del frau fiscal i dels paradisos fiscals
- La nacionalització de la banca que ha rebut ajuts públics (Bush en va nacionalitzar 2 bancs a USA, i Gordon Brown 7 a GB)
- La oposició a la transformació de les caixes en bancs (l’obra social desapareixerà d’aquí poc)
- La reducció de la jornada laboral i la repartició del treball per a lluitar contra l’atur
- La reducció del desenvolupament econòmic: el decreixement
- L’aplicació de la renda bàsica
L’Ateneu Alellenc ens demana prioritzar-ne dues. Jo crec que la primera i la més important és recuperar les llibertats i tenir una veritable democracia, per això apostaré per una nova llei electoral, més equitativa, amb llistes obertes, més representativa, amb diputats i diputades que representin les persones del seu territori i que modifiqui les regles del joc dels partits tradicionals, també pel que fa al seu finançament, a la transparencia i al rendiment de comptes sobre allò que prometen. Per tant, hem de conformar noves regles de joc a la política.
les propostes debat indignats Ateneu
Hem de retornar la capacitat de decisió  a les persones. També per a decidir quines son les nostres prioritats. Perquè, què passaria si demanessim als votants de CiU i del PP si están d’acord amb la llei Omnibus? O amb les retalladles?
La segona, des del meu punt de vista, té a veure amb noves regles del joc a l’economia i a la fiscalitat; i ha d’incloure, el primer de tot, la persecució del frau fiscal i dels paradisos fiscals, l’aplicació de la Taxa Tobin i una nova escala de valors quan parlem d’economia, productivitat, competivitats, etc… En línea amb el que comentava anteriorment, la renda básica seria posible, i també l’eradicació de la fam al món.
La societat ens estem organitzant per a buscar les respostes. I, en paral·lel, hem de donar suport a les iniciatives que poden canviar les coses també dins del sistema. Posaré alguns exemples:
El moviment cívic CpC ha posat en marxa la iniciativa legislativa popular per a dotar Catalunya d’una Llei Electoral propia
Campanya ciutadana contra els impactes de la Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat económica (coneguda com Llei Omnibus) http://actuable.es/peticiones/participa-i-presenta-teva-al-legacio-l-aprovacio-la-llei
En la mateixa línea, el passat dilluns, la CONFAC (confederació d’Associacions, va lliurar les seves al·legacions a la Llei.
Soc optimista i crec que això només acaba de començar. Siguem realistes i canviem el món.